cabecera 1080x140
Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)
«Para leer al anochecer», de Charles Dickens

Charles Dickens va estar interessat durant tota la seva vida pels fenòmens misteriosos. La seva natural inclinació cap el drama i el que era macabre van fer d’ell un extraordinari escriptor de contes de fantasmes.

“Para leer al anochecer” presenta tretze de les més cèlebres i esgarrifoses històries de fantasmes escrites per Dickens: “Para leer al anochecer”, “El letrado y el fantasma”, “El fantasma en la habitación de la desposada”, “El judicio por asesinato”, “El guardavías”, “Fantasmas de Navidad”, “El Capitán Asesino y el pacto con el Diablo”, “Cuatro histórias de fantasmas”, “La visita del señor Testador” , “La historia del retratista”, “La casa encantada” i “El niño que soñó con una estrella” en una nova traducció al castellà. Malvats que moren penjats, dones misterioses que encarreguen retrats des del més enllà, marins desapareguts que fan visites inesperades als vius, viatgers victorians que es troben amb sinistres nens en foscos casalots … Pur talent gòtic.

Aquest recull d’històries és brillant, cap d’elles et deixa indiferent i traspua les peculiaritats pròpies de l’autor sense perdre de vista en cap moment la història en si. Els personatges són dimensionals, gens plans, tenen un color i una vitalitat pròpia de l’època, sembla que alguns d’ells, a part de ser fantasmes, poguessin tenir vida fora del llibre. Tenim personatges grotescos, personatges excèntrics i personatges molt familiars que recorden una mica parts autobiogràfiques de l’autor.

De fet, un dels personatges és molt real, l’ambient, les ciutats i el camp, amb unes descripcions molt acurades, Dickens ens transporta la nostra ànima fantasmal a dins de les seves paraules, al seu imaginari i convida a passejar per les planes de les seves aventures. Era un home que estimava molt la seva pàtria, només amb aquest requisit es podrien haver creat tants detalls.

El títol del recull de les històries “Para leer al anochecer” ja convida a anar més enllà, històries de por, gòtiques però que jo no consideraria macabres. Són un reflex del turment de moltes ànimes. Poc apte pels porucs que més val que el llegeixin “Després de dinar”. A més cal remarcar la tria encertada de la coberta: “La llum de la lluna de novembre” de John Atkinson Grimshaw (1836-1893), on la imatge en si sembla coberta d’una espessa boira típica anglesa i l’edificació és de caire gòtic.

Un dels avantatges dels reculls d’històries és que pots llegir-los de manera saltejada i jo m’he donat el gust de llegir “Fantasmas de Navidad” el dia de Nadal, tot un encert. Si hagués de triar-ne una no crec que pugues. Aquesta nova traducció m’ha mostrat un Dickens diferent al que coneixia d’obres com Oliver Twist que no em va agradar gens, massa misèria.

Una ploma de corb, una mica de sang vermella i un plec de pergamins a les mans d’un dels més brillants novel•listes de tota la història. Si el voleu emular us recomano un bolígraf vermell i un bloc, encara que l’enginy subtil s’ha perdut de manera fantasmal.

Por Àngela Sánchez

Scroll Up